Ens agraden els acudits dolents i muntar-nos pel·lícules. Ens agrada trolejar a la ultradreta, hackejar plataformes i fer memes. De vegades són els col·lectius i moviments socials els que ens proposen col·laborar amb ells i d’altres fem accions comunicatives pel nostre compte: un espot per al sindicat de llogateres, un cartell per buidar els CIE, un taller de comunicació feminista o una campanya antirepressiva
Venim de les pràctiques de la contracultura dels anys noranta, vam ser partícips de les primeres experiències a l’Estat espanyol de la guerrilla de la comunicació en col·lectius com Las Agencias (Barcelona 2000 — 2003), Yomango(Barcelona 2002 — 2006). Vam ser, també, en els inicis de projectes més recents com Xnet, Enmedioi a la productora Metromuster.
Rodillo no és art polític:
és la creació treballant inserida en processos col·laboratius.
Rodillo opera sobre el signe:
més enllà de la legitimació de les institucions de l’art.
Rodillo existeix des de la idea del rol de l’autor/a com a productor/a:
com a treballadors/es culturals orgullosos/es de l’ofici en l’àmbit gràfic, audiovisual i docent; com a creadors/es d’idees, l’autoria de les quals de vegades és nostra, d’altres col·lectiva i sovint es dilueix a les xarxes.
Rodillo és una agència de comunicació anticapitalista:
no resolem problemes, més aviat els provoquem
Rodillo és un club d’elit:
un club per a la classe treballadora.
Insistir, resistir, passar el corró una vegada i una altra.