Habitatge sense excuses és un espot realitzat per al Sindicat de Llogateres (Barcelona), una plataforma de suport mutu formada per persones arrendatàries que s’enfronten a l’especulació de béns de primera necessitat, com és l’habitatge, en mans de fons d’inversió.


El sindicat és una plataforma autogestionada que es finança amb les quotes de socis i sòcies. Per poder seguir organitzant la lluita pel dret a l’habitatge necessiten més afiliacions, així que ens encarreguen un espot amb l’objectiu de sumar noves adhesions.

El vídeo compta amb una mica de pressupost per poder formar un petit equip i poder fer servir material professional. S’ha de destacar la participació d’algunes col·laboradores que participen desinteressadament de forma activista, tant amb el seu treball com aportant material tècnic.

La campanya té per objectiu interpel·lar a aquelles persones afectades, principalment joves en situació de precarietat. Es tracta de polititzar el problema individual i transmetre la idea que es tracta d’una qüestió col·lectiva resultant d’un sistema on empreses estrangeres es dediquen a l’especulació de l’habitatge a les grans ciutats.

Per a poder empatitzar amb aquest perfil fem un guió basat en escenes quotidianes on dos personatges protagonitzen un seguit d’accions i situacions: una mudança, una caldera que l’amo no repara, un barri on ja no queden petits comerços… Els dos personatges que expliquen les seves situacions resisteixen a la precarietat mitjançant raonaments basats en l’autoengany i que resulten absurds i còmics des del sentit comú. Els autoenganys es desmunten mitjançant escenes on s’explica la materialitat causal de la seva situació; una situació que no han triat sinó a la que han estat arrossegats. S’estableix una relació dialèctica entre les explicacions en primera persona dels personatges versus una exposició més plausible de les causes mitjançant text sobreimprès a la següent escena.

Com a referència d’aquesta estructura narrativa basada en l’afirmació/negació de l’afirmació ens fixem en les produccions de la parella còmica Pantomima Full, ja que els seus vídeos són coneguts a les xarxes i el seu humor és proper al perfil del col·lectiu a què es pretén interpel·lar. Altres referències són sèries de ficció com The Office, l’actor Rickie Gervais o Fleabagi la seva creadora Phoebe Waller-Bridge entre d’altres. En tots aquests casos es tracta d’un sentit de l’humor que posa sobre la taula la vergonya pròpia i aliena i utilitza per reforçar l’estranyament i la desnaturalització de la història, l’estratègia fílmica que els personatges mirin i parlin directament a càmera.

Imatges per a samarretes del Sindicat

Després del llançament del vídeo en xarxes com Facebook, Twitter i Instagram les afiliacions al Sindicat de Llogateres van augmentar significativament.

Més informació sobre el Sindicat de Llogateres.