The Troll Face és una selecció de troleigs i suplantacions comunicatives realitzades com a forma de protesta per un grup informal i anònim d’activistes i prankstersde Barcelona, Madrid, València i Sant Sebastià en el context post 15M (2011-2014). Els comptes falsificats pertanyen a polítics, entitats bancàries, el Papa, la versió en espanyol de l’exèrcit d’Israel o El Corte Inglés (aquesta última en tres ocasions).
El context de les xarxes en aquest període està marcat per l’ús de Twiter com a eina d’organització de les protestes indignades així com per l’experiència prèvia del hackeig a través dels fakes de la guerrilla de la comunicació dels noranta/dos mil desenvolupada en les lluites antiglobalització. La suma d’aquests eixos suma sabers, context i tecnologia que propicien la creació de comptes falsos amb els quals atacar a entitats que atempten contra els drets humans o bé per a poder interlocutar directament amb polítics/ques que, d’una altra manera i fins avui, no era possible.
D’aquesta manera, les suplantacions són aquí formes antagonistes que volen ocupar els espais dominants de la comunicació. La retòrica del llenguatge permet a identitats marginals i als moviments socials, els quals no tenen els mateixos recursos que els grans mitjans, explicar una mentida per a exposar una veritat o generar una pregunta. Si bé el procediment i els objectius s’assemblen a les anomenades
De vegades ni tan sols és necessari recórrer a la creació d’un compte fals: n’hi ha prou amb difondre un suposat screenshotdel missatge d’algun polític fent-lo passar per autèntic per a desencadenar una reacció. El primer i últim tuit d’aquesta seqüència van ser creats amb eines d’edició d’imatge:
Rodillo s’encarrega en aquest cas de recopilar algunes de les múltiples accions realitzades per The Troll Face mitjançant aquest vídeo, estrenat al festival The Influencers (2013).
